La Generalitat Valenciana de l’època foral no va ser un ‘unicum’ en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d’aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l’absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder -corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives ?ns i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d’Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l’Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d’Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició «pactista» -que no hem de confondre amb «democràtica», però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política- va durar molt més. En moltes d’aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i fins i tot les despeses a què s’havien de destinar. Algunes d’aquestes «diputacions» acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d’alguna manera, en la «veu» dels seus estats.
Ver más
