Què porta un veí a protegir la vida dun amic en el pitjor moment duna guerra o, per contra, a condemnar-lo amb una sola paraula pronunciada en la penombra? És possible mantindre la integritat quan les institucions senfonsen i la violència es converteix en lúnica moneda de canvi? En aquestes pàgines, lhistoriador Pau Pérez Duato ens submergeix en una crònica colpidora sobre la Montcada del segle xx, un escenari on la vella pau agrària es va esquerdar sota el fum de les primeres fàbriques i el despertar duna consciència obrera que somiava amb la revolució.
El relat ens transporta des de lauge del sindicalisme i les esperances democràtiques de la Segona República fins a labisme de la Guerra Civil, on la convivència quotidiana es va trencar. Però la tragèdia no va acabar amb les armes. Lobra sendinsa en la llarga nit de la dictadura franquista: un temps de venjança institucionalitzada en què la victòria no va portar la pau, sinó una repressió sistemàtica. A través de consells de guerra, depuracions laborals i el control social de la Falange, el nou règim va intentar esborrar qualsevol rastre de dissidència, obligant tota una generació a triar entre la submissió, lexili interior o el silenci.
Ver más
